Cambios en " ACTUACIÓ 5: Fons comunitari per a l’impuls de la digitalització ESS"

OBJECTIU 3: Noves vies de finançament per l’impuls digital

ACTUACIÓ 5: Fons comunitari per a l’impuls de la digitalització ESS

1)   La configuració d’un fons comunitari de finançament s’ha de focalitzar en sectors estratègics ben posicionats tradicionalment a l’ESS o oportunitats (gràcies, sovint, a una regulació favorable) i actors de segon grau representatius del sector, per establir necessitats i identificació de recursos de finançament comuns, com per exemple: 

• -        Sector repartiment última milla - Ecologística
• -        Cooperatives d’Habitatge - El Llindar
• -        Malbaratament alimentari 
• -        Tèxtil sostenible
• -        Sector cures

-        …

2)     La configuració d’un fons comunitari per a l’impuls de la digitalització de l’ESS ha de vincular a diferents actors i potencials fonts i estratègies de finançament:

-        Fons cooperatius

-        Franquícia cooperativa per al desenvolupament tecnològic mancomunat (exemple experiència València PERTE)

-        Avals de cofinançament privat (exemple Fundació Seira)

-        Fons públics (suport de Barcelona Activa en identificar-los):

-        Subvencions

-        Fons perduts (per contractació de perfils, per exemple)

-        Fons de garantia (ex. Avalis)

-        Reforçar, com s’ha fet fins ara, la contractació pública amb criteris d’ESS i que afavoreixin la igualtat de gènere

-        “Colonitzar/contaminar” fons públics existents (exemple Clúster Digital, Acció 10, Generalitat)

-        Fons privat (important establir uns criteris que assegurin alineament amb els valors de l’ESS)

-        Exemple de l’experiència d’Endesa que com contribuir a la digitalització de comerços de la ciutat on Barcelona Activa actuava com agent en identificar/formar agents (joves) per desplegar el suport a la digitalització i establir necessitats comunes dels comerços participants.

-        “Colonitzar/contaminar” espais/plataformes del capitalisme per difondre serveis i productes de l’ESS (exemple de Wallapop, pels recursos de reutilització)

-        Fons de recerca (per afavorir la recerca-acció)

-        Projectes de recerca d’àmbit local (MatchImpulsa, per exemple), regional, estatal o europeu (Platform Labour in Urban Spaces, per exemple, amb la participació de Katuma, SMart i Fairbnb)

-        Recursos vinculats a la Universitat (pràctiques, formació vinculada a finançament, etc) MatchUniversitat

-        Fons de recerca público-comunitaris

-        Matchfunding

3)     Incorporar la perspectiva feminista de forma transversal per:

-        Atreure finançament (a través de programes STEM que afavoreixen la generació de feminització del desenvolupament tecnològic

-        Aliances estratègiques amb actors claus com Open Data Barcelona, Donestech, etc.

4)     Aliança sectorial d’un clúster tecnològic de l’ESS per afavorir un desenvolupament més sostenible:

-        Posicionament estratègic per construir aliances (UTEs) per participar en projectes de gran abast

-        Comunitzar desenvolupament tecnològic sectorial per a generar solucions estandarditzades. S’apunten dues bones pràctiques

-        Identificació a través dels Ateneus Cooperatius de necessitats comunes en els sectors de les gestories i del lleure per definir necessitats comunes 

-        Aliança d’entitats de la Taula del Tercer per desenvolupar un CRM útil per totes elles i que afavoreix una capacitat de finançament més gran.

-        Afavorir l’aliança per la reutilització de recursos de maquinari (hardware), seguint la tasca que es realitza des d’eReuse, per exemple, i altres recursos de suport a les entitats a través de l’Associació de Centres de Reutilització