Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030
#ESSBCN2030 Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat
Canvis a " ACTUACIÓ 5: Fons comunitari per a l’impuls de la digitalització ESS"
Cos
-
-["
OBJECTIU 3: Noves vies de finançament per l’impuls digital
ACTUACIÓ 5: Fons comunitari per a l’impuls de la digitalització ESS
1) La configuració d’un fons comunitari de finançament s’ha de focalitzar en sectors estratègics ben posicionats tradicionalment a l’ESS o oportunitats (gràcies, sovint, a una regulació favorable) i actors de segon grau representatius del sector, per establir necessitats i identificació de recursos de finançament comuns, com per exemple:
- - Sector repartiment última milla - Ecologística
- - Cooperatives d’Habitatge - El Llindar
- - Malbaratament alimentari
- - Tèxtil sostenible
- - Sector cures
- …
2) La configuració d’un fons comunitari per a l’impuls de la digitalització de l’ESS ha de vincular a diferents actors i potencials fonts i estratègies de finançament:
- Fons cooperatius
- Franquícia cooperativa per al desenvolupament tecnològic mancomunat (exemple experiència València PERTE)
- Avals de cofinançament privat (exemple Fundació Seira)
- Fons públics (suport de Barcelona Activa en identificar-los):
- Subvencions
- Fons perduts (per contractació de perfils, per exemple)
- Fons de garantia (ex. Avalis)
- Reforçar, com s’ha fet fins ara, la contractació pública amb criteris d’ESS i que afavoreixin la igualtat de gènere
- “Colonitzar/contaminar” fons públics existents (exemple Clúster Digital, Acció 10, Generalitat)
- Fons privat (important establir uns criteris que assegurin alineament amb els valors de l’ESS)
- Exemple de l’experiència d’Endesa que com contribuir a la digitalització de comerços de la ciutat on Barcelona Activa actuava com agent en identificar/formar agents (joves) per desplegar el suport a la digitalització i establir necessitats comunes dels comerços participants.
- “Colonitzar/contaminar” espais/plataformes del capitalisme per difondre serveis i productes de l’ESS (exemple de Wallapop, pels recursos de reutilització)
- Fons de recerca (per afavorir la recerca-acció)
- Projectes de recerca d’àmbit local (MatchImpulsa, per exemple), regional, estatal o europeu (Platform Labour in Urban Spaces, per exemple, amb la participació de Katuma, SMart i Fairbnb)
- Recursos vinculats a la Universitat (pràctiques, formació vinculada a finançament, etc) MatchUniversitat
- Fons de recerca público-comunitaris
- Matchfunding
3) Incorporar la perspectiva feminista de forma transversal per:
- Atreure finançament (a través de programes STEM que afavoreixen la generació de feminització del desenvolupament tecnològic
- Aliances estratègiques amb actors claus com Open Data Barcelona, Donestech, etc.
4) Aliança sectorial d’un clúster tecnològic de l’ESS per afavorir un desenvolupament més sostenible:
- Posicionament estratègic per construir aliances (UTEs) per participar en projectes de gran abast
- Comunitzar desenvolupament tecnològic sectorial per a generar solucions estandarditzades. S’apunten dues bones pràctiques
- Identificació a través dels Ateneus Cooperatius de necessitats comunes en els sectors de les gestories i del lleure per definir necessitats comunes
- Aliança d’entitats de la Taula del Tercer per desenvolupar un CRM útil per totes elles i que afavoreix una capacitat de finançament més gran.
- Afavorir l’aliança per la reutilització de recursos de maquinari (hardware), seguint la tasca que es realitza des d’eReuse, per exemple, i altres recursos de suport a les entitats a través de l’Associació de Centres de Reutilització
", ""] -
+["
OBJECTIU 3: Noves vies de finançament per l’impuls digital
ACTUACIÓ 5: Fons comunitari per a l’impuls de la digitalització ESS
1) La configuració d’un fons comunitari de finançament s’ha de focalitzar en sectors estratègics ben posicionats tradicionalment a l’ESS o oportunitats (gràcies, sovint, a una regulació favorable) i actors de segon grau representatius del sector, per establir necessitats i identificació de recursos de finançament comuns, com per exemple:
- Sector repartiment última milla - Ecologística
- Cooperatives d’Habitatge - El Llindar
- Malbaratament alimentari
- Tèxtil sostenible
- Sector cures
2) La configuració d’un fons comunitari per a l’impuls de la digitalització de l’ESS ha de vincular a diferents actors i potencials fonts i estratègies de finançament:
- Fons cooperatius
- Franquícia cooperativa per al desenvolupament tecnològic mancomunat (exemple experiència València PERTE)
- Avals de cofinançament privat (exemple Fundació Seira)
- Fons públics (suport de Barcelona Activa en identificar-los):
- Subvencions
- Fons perduts (per contractació de perfils, per exemple)
- Fons de garantia (ex. Avalis)
- Reforçar, com s’ha fet fins ara, la contractació pública amb criteris d’ESS i que afavoreixin la igualtat de gènere
- “Colonitzar/contaminar” fons públics existents (exemple Clúster Digital, Acció 10, Generalitat)
- Fons privat (important establir uns criteris que assegurin alineament amb els valors de l’ESS)
- Exemple de l’experiència d’Endesa que com contribuir a la digitalització de comerços de la ciutat on Barcelona Activa actuava com agent en identificar/formar agents (joves) per desplegar el suport a la digitalització i establir necessitats comunes dels comerços participants.
- “Colonitzar/contaminar” espais/plataformes del capitalisme per difondre serveis i productes de l’ESS (exemple de Wallapop, pels recursos de reutilització)
- Fons de recerca (per afavorir la recerca-acció)
- Projectes de recerca d’àmbit local (MatchImpulsa, per exemple), regional, estatal o europeu (Platform Labour in Urban Spaces, per exemple, amb la participació de Katuma, SMart i Fairbnb)
- Recursos vinculats a la Universitat (pràctiques, formació vinculada a finançament, etc) MatchUniversitat
- Fons de recerca público-comunitaris
- Matchfunding
3) Incorporar la perspectiva feminista de forma transversal per:
- Atreure finançament (a través de programes STEM que afavoreixen la generació de feminització del desenvolupament tecnològic
- Aliances estratègiques amb actors claus com Open Data Barcelona, Donestech, etc.
4) Aliança sectorial d’un clúster tecnològic de l’ESS per afavorir un desenvolupament més sostenible:
- Posicionament estratègic per construir aliances (UTEs) per participar en projectes de gran abast
- Comunitzar desenvolupament tecnològic sectorial per a generar solucions estandarditzades. S’apunten dues bones pràctiques
- Identificació a través dels Ateneus Cooperatius de necessitats comunes en els sectors de les gestories i del lleure per definir necessitats comunes
- Aliança d’entitats de la Taula del Tercer per desenvolupar un CRM útil per totes elles i que afavoreix una capacitat de finançament més gran.
- Afavorir l’aliança per la reutilització de recursos de maquinari (hardware), seguint la tasca que es realitza des d’eReuse, per exemple, i altres recursos de suport a les entitats a través de l’Associació de Centres de Reutilització
", ""]
